Manifest per una direcció pública professional

Photo by Cytonn Photography on Unsplash

Les institucions, les regles de joc d’una societat, són el principal determinant del creixement econòmic. La competitivitat d’un país depèn fonamentalment de la seva capacitat d’acumular capital –físic, financer, tecnològic i humà– en un entorn institucional que afavoreixi la coordinació i interacció entre els actors i factors productius implicats. Així mateix, un marc institucional inclusiu és aquell que incorpora mecanismes que minimitzen la ingerència política discrecional i els interessos particulars en el disseny, formulació i aplicació de polítiques públiques.

Espanya ha patit una important davallada en la seva qualitat institucional des de l’any 2003, essent el país amb el retrocés més important de tota la Unió Europea (Masuch et al., 2016). La baixa qualitat institucional es tradueix en una menor productivitat, menor ocupació i menors salaris. D’acord amb les estimacions d’Andrés i Doménech (2015), si milloréssim la qualitat de les nostres institucions al nivell dels països més ben situats (Finlàndia, Dinamarca o Nova Zelanda) podríem arribar a augmentar la taxa de creixement del PIB real per càpita en 0,5 punts percentuals anuals. Espanya és també el país de la Unió Europea on més càrrecs canvien amb l’arribada d’un nou govern (OCDE, 2017).

En aquest context, la introducció de la direcció pública professional ha ocupat un lloc destacat en les propostes de reforma de l’administració plantejades en les democràcies més avançades a nivell internacional. Les riques i dilatades experiències del món anglosaxó (Sènior Executive Service o Sènior Civil Service) o dels països europeus nòrdics, així com la translació d’aquests models a sistemes d’administracions públiques de factura continental (Itàlia, Bèlgica, Xile o Portugal), ofereixen mostres evidents dels beneficis de la seva implantació en la governança pública.

La professionalització de l’alta direcció pública ha d’incorporar els principis de transparència, publicitat, competència, concurrència i aptitud en la designació del personal directiu: directors generals; subdirectors generals; directors d’agències, fundacions i consorcis públics; i gerents d’unitats administratives dels ajuntaments.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat per Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, estableix en el seu article 150 la competència exclusiva en matèria de regulació de directius públics. La professionalització de l’alta direcció pública en l’Administració de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic suposaria un clar reforçament de la qualitat institucional del nostre país i un pas decisiu per apuntalar la millora de la prestació dels serveis a la ciutadania.

És imperatiu iniciar un canvi gradual d’un model fins ara assentat exclusivament en pautes de confiança i discrecionalitat polítiques cap a un model en el qual s’introdueixen elements d’acreditació de competències requerides per al correcte acompliment d’un lloc de treball i, per tant, la submissió de la continuïtat en l’exercici en funció de l’avaluació de resultats i no del cicle electoral.

Basat en l’informe elaborat per la Comissió d’Experts per a la Reforma de l’Administració Pública i el seu sector públic, el  Projecte  de  llei  d’ordenació  del  Sistema  de  Direcció  Pública  Professional  de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic, aprovat el 21 de juliol de 2015, ja incorpora la majoria d’elements bàsics constitutius d’un sistema de direcció pública professional homologable internacionalment amb els existents en les democràcies més avançades. Es tracta, doncs, d’un molt bon document, a complementar notablement amb una major grau d’obertura internacional dels concursos.

El Sistema de Direcció Pública Professional constitueix un pas molt rellevant per avançar en la millora de la transparència, la igualtat d’oportunitats i la selecció meritocràtica dels directius  públics.  Dotar les  institucions  catalanes  de  millor  capital humà,  major intel·ligència rectora i una visió a llarg termini, permetrà definir i executar les grans transformacions públiques que necessitem per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030.

Adhereix-te al Manifest per la professionalització de la direcció pública (professionalitzem.cat)

Els signants d’aquest manifest demanem als grups parlamentaris catalans que adoptin formalment el compromís de reprendre la tramitació del Projecte de llei d’ordenació del Sistema de Direcció Pública Professional de l’Administració de  la Generalitat de Catalunya, aturat des de fa més de quatre anys. Establim com a objectiu que el Govern aprovi l’Estatut de la Direcció Pública Professional aquest any 2021. Quedem a disposició del Govern i del Parlament per a exposar i desenvolupar les propostes esmentades.

  • Daniel Albalate, Subdirector de l’Observatori d’Anàlisi i Avaluació de Polítiques Públiques. Professor d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona
  • Esteve Almirall, Professor titular d’Operacions, Innovació i Data Science i Director del Center for Innovation in Cities d’ESADE
  • Francesc Amat, Subdirector del Institutions and Political Economy Research Group a la Universitat de Barcelona
  • Germà Bel, Catedràtic d’Economia i Política Pública a la Universitat de Barcelona
  • Agustí Cerrillo, Catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat Oberta de Catalunya
  • Koldo Echebarría, Director General a ESADE. Ex Director General de Planificació Estratègica i Desenvolupament del Banc Interamericà de Desenvolupament
  • Marc Esteve, Professor Associat en International Public Management a University College London. Professor visitant a ESADE
  • Eric Herrera, President del think tank Institut Ostrom Catalunya, membre de l’Atlas Network
  • Víctor Lapuente, Catedràtic de Ciències Polítiques a la Universitat de Göteborg i Professor Visitant a ESADE
  • Gerard Llobet, Professor Associat al Centre d’Estudis Monetaris i Financers (CEMFI) del Banc d’Espanya. Col·laborador del blog d’economia Nada es Gratis
  • Francisco Longo, Ex Director del Centre de Governança Pública d’ESADE. Ex Membre del Comitè d’Experts en Administració Pública de Nacions Unides
  • Guillem López-Casasnovas, Catedràtic d’Economia a la UPF. Ponent de la Comissió d’Experts per a la Reforma de l’Administració Pública del Parlament de Catalunya
  • Juan Luís Manfredi. Professor de Periodisme i Estudis Internacionals a la Universidad de Castilla-La Mancha.
  • Xavier Marcet, President de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya. Consultor d’estratègia i innovació, impulsor de la Barcelona Drucker Society
  • José L. Martí, Vicerrector d’Innovació de la Universitat Pompeu Fabra. Professor titular de Filosofia del Dret
  • Anna Merino, Directora de Strategy & Economics a PwC Espanya. Ex Subdirectora de Competència, Regulació i Ajudes d’Estat del Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat
  • Elisa de la Nuez, Advocada de l’Estat. Secretària General de la fundació “¿Hay Derecho?” i coeditora del seu blog homònim, d’anàlisi de l’actualitat jurídica
  • Ismael Peña-López, Director General de Participació Ciutadana i Processos Electorals de la Generalitat de Catalunya. Professor de Polítiques Públiques a la UOC
  • Juli Ponce, Catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona. Ex director de l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya
  • Jaume Puig-Junoy, Catedràtic d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra. Investigador principal del Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES)
  • Carles Ramió, Vicerrector i Catedràtic de Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra
  • Mònica Reig, Directora Associada del Centre de Governança Pública d’ESADE. Directora de PARTNERS
  • Genís Roca, Consultor internacional en transformació digital. Coordinador del Grup de Treball Catalunya 2022 de la Generalitat de Catalunya
  • Xavier Roig, Empresari i Assessor Internacional en Planificació i Control Pressupostari
  • Joan Ramon Rovira, Director del Gabinet d’Estudis Econòmics i Internacional de la Cambra de Comerç de Barcelona
  • Josep Valor, Professor de Sistemes d’Informació i consultor i titular de la càtedra INDRA d’Estratègia Digital a IESE.
  • Josep Maria Vilalta, Secretari Executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques. Director de la Global University Network for Innovation (GUNI)

Miquel Estapé

Miquel Estapé is a civil servant, passionate about driving the digital government transformation and to foster public innovation for the common good within an open society. He is an open-minded person, always eager to learn. He brings over 20 years of professional experience delivering digital transformation and innovation projects with a broad executive experience in government and working in consulting firms for several industries. Currently, he is Deputy Director of the Open Government of Catalonia and Vice-president of the Public Management of Catalonia Association. He has been eBusiness Director of Mazars Consulting, Major of la Roca del Vallès town hall and Vice-president of the Vallès Oriental county hall. He is a Telecommunications Engineer by the Polytechnic University of Catalonia and the University of London. He has done several executive education programs in IESE, University of Navarra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s